16 oct. 2012

El 60 % de los españoles cree que los problemas medioambientales afectan su vida.


Al 48,6% de los españoles no les preocupan los problemas del medio ambiente, reconocen que están interesados pero no suficientemente preocupados por este tema. Éste es uno de los resultados obtenidos en el Barómetro de septiembre del  Centro de InvestigacionesSociológicas (CIS). A pesar de esta aparente despreocupación por los problemas medioambientales, un 60% de los encuestados sabe que los problemas del medio ambiente tienen un efecto diario en su vida, pero tampoco están dispuestos a tomar medidas para acabar con la contaminación. De hecho, el  37,5 % cree que es "muy difícil" hacer algo a título personal.

La encuesta se ha realizado a 2.472 personas entre el 3 y el 11 de septiembre de 2012, y de las 45 preguntas totales, 20 estaban relacionadas con el medio ambiente. De este estudio se obtienen resultados interesantes, como por ejemplo que el 46,2% de los encuestados se considera muy informado sobre esos problemas y de ese porcentaje, un 84 % de la población asegura que su principal fuente para estar informado son los medios de comunicación seguido de un 22 % que dice enterarse por los blogs y foros de debate en Internet. El 32% de los entrevistados afirma que tiene muy poco interés por los problemas medioambientales, y de ellos el 51,3% cree que es debido a la falta de educación en estos temas.


En lo referente a la adopción de estilos de vida más sostenibles y respetuosos con el medio ambiente, observamos algunos resultados optimistas, como el hecho de que el aproximadamente el 60% de los encuestados siempre reciclan papel, vidrio y plásticos. En cambio, a la hora de coger el choche, el 42,7% nunca ha dejado de utilizar el coche por razones medioambientales. 

Los resultados de este Barómetro, aunque podrían ser mejores, no dejan de ser esperanzadores. A pesar de que aún queda un gran camino por recorrer para que el ciudadano entienda que una pequeña acción diaria sí puede repercutir de manera positiva en su entorno y en la naturaleza.

Pero para frenar la aceleración del cambio climático, no sólo las pequeñas acciones son necesarias, también hace falta que se impliquen las grandes administraciones y los responsables de la legislación referente al clima y el cambio climático. La buena noticia es que Acción para el Clima de la Comisión Europea ha lanzado una campaña con la que pretende promover soluciones prácticas e innovadoras que ayuden a reducir las emisiones de CO2 de origen antropogénico. Con el objetivo de concienciar de su impacto positivo tanto en la calidad de vida como en el gasto de los ciudadanos, la campaña asocia a más de 70 organizaciones de toda Europa– incluyendo a empresas, grupos ecologistas y universidades- bajo el lema “El mundo que quieres, con el clima que quieres”. La campaña durará hasta finales de 2013 y tiene por objeto mostrar las soluciones rentables existentes para alcanzar el objetivo de la UE de reducir en un 80-95 % las emisiones de gases de efecto invernadero de aquí a 2050.

Cartel publicitario de la campaña de Acción para el Clima: "Quema calorías, no petróleo. Usa tu bicicleta."

Hay ejemplos abundantes en toda Europa de soluciones inteligentes e innovadoras que reducen la contaminación de CO2. Por ejemplo, en la localidad de Manlleu, en Cataluña, adornan las calles en fiestas con luces que no gastan ninguna energía. La empresa La vola ha fabricado unas cadenas de aluminio chapado en oro que se cuelgan de las farolas. Estas cadenas son fáciles de instalar y reflejan la luz del sol durante el día y las luces por la noche. Son llamativas, duraderas, reutilizables y consumen cero energía. 

En conclusión, el cambio climático y el medioambiente son un tema de preocupación creciente tanto para el ciudadano de a pie como para las instituciones públicas que nos gobiernan. En ClimaDat hemos querido hacernos eco de esta noticia, ya que creemos que nos ayuda a reafirmar la importancia de nuestra labor de divulgación sobre el clima y el cambio climático.

12 sept. 2012

EcoConsejos (I)

Hoy inauguramos nueva sección en nuestro blog. En ClimaDat creemos que el cambio climático es cosa de todos y que pequeñas acciones diarias pueden marcar la diferencia. Queremos ayudaros a adoptar unos hábitos de vida más respetuosos con el medio ambiente y a reducir las emisiones de gases de efecto invernadero y aerosoles.

Pero...¿por dónde empezar?  Aquí tenéis una pequeña infografía, cortesía del blog Ecosiglos. Son 20 sencillos pasos para mejorar tu calidad de vida y la de los demás.

¿Cuántas de estas acciones eres capaz de hacer?





24 ago. 2012

Clima en ruta

Campañas de medición del clima en el Parque Natural del Delta del Ebro

Despunta el Sol y un coche recorre el Parque Natural del Delta del Ebro, no es un agricultor madrugador, son algunos de los investigadores de ClimaDat. A parte de disfrutar del maravilloso paisaje que nos ofrecen los arrozales al amanecer, toman muestras del aire que rodea los campos de cultivos de arroz. Quieren estudiar la dinámica de algunos gases como el metano (CH4) y el dióxido de carbono (CO2), gases de efecto invernadero de origen metabólico, es decir, producidos por seres vivos. También quieren estudiar gases como el monóxido de carbono (CO) y el hexafloruro de azufre (SF6), indicadores de que ha habido actividad humana.  



En un post anterior ya hablamos sobre los gases de efecto invernadero en el Delta del Ebro. La dinámica de estos gases, sobretodo la del metano, parece estar ligada al ciclo del cultivo del arroz. Durante el año, el cultivo de arroz en el Delta del Ebro pasa por diferentes fases: inundación de las parcelas, siembra, retirado del agua y recolección. Este Parque Natural presenta unas características muy peculiares, ya que se encuentra atravesado por el río Ebro y a cada lado del río las condiciones biogeoquímicas y el tipo de vegetación y fauna son diferentes.   





Los investigadores de ClimaDat realizan diferentes campañas de muestreo durante el año, coincidiendo con las fases de cultivo del arroz y toman muestras de aire en tres tipos de ecosistemas diferentes (lagunas, arrozales y río) y en tres momentos del día diferentes (amanecer, medio día y atardecer). La finalidad de recoger muestras en tres ecosistemas es comparar la concentración de gases de efecto invernadero a lo largo del ciclo de cultivo del arroz, considerando donde se sitúan y cómo varían respecto al tiempo – durante el día y durante al año-. Las muestras recogidas se analizan posteriormente en el laboratorio. 


Created with flickr slideshow.

A parte de estos recorridos en coche, también se sobrevuela el Delta en avioneta, tomando muestras de aire a gran altura, que se analizan durante el vuelo.  

Estas campañas son un trabajo contínuo, aunque actualmente sólo se han realizado 4, habrá muchas más para cuando el proyecto acabe. Estamos ansiosos por tener los resultados y entender un poco mejor como funciona este complejo ecosistema deltaico.

26 jun. 2012

Construir un site al Delta de l’Ebre

Crear un projecte des de zero mai no és fàcil, i si es fa en un entorn natural encara menys. En el cas de ClimaDat, el primer site s’ha construït al Delta de l’Ebre, i la majoria d’aparells de mesura de variables climàtiques (humitat, direcció i força del vent, concentració de gasos d’efecte hivernacle, etc.) se situen a l’aire lliure, integrats a l’entorn natural.  Al Delta hi ha una alta salinitat a l’ambient i al sòl, la temperatura de rosada és molt alta (hi ha molta condensació de vapor d’aigua), les temperatures són baixes a l’hivern i altes a l’estiu i hi ha forts vents durant tot l’any. Els aparells de mesurament han de poder suportar aquestes condicions extremes. 

En aquesta presentació pots veure com s’ha planificat i construït el site pas a pas, fins arribar al dia de la inauguració.





A l’hora de construir els sites, s’ha de tenir en consideració no alterar el medi on s’instal·len els equipaments i s’han de considerar alguns factors externs que poden retardar la construcció i instal·lació dels aparells. Els científics de ClimaDat es van trobar amb alguns imprevistos durant tot el  procés. Per exemple, havien de construir una plataforma de fusta per ubicar una torre de mesurament del flux de gasos d’efecte hivernacle i humitat en mig d’una llacuna, però la llacuna es va assecar i quedar enfangada. Així que els investigadors van haver d’esperar a que tornessin les pluges per a poder accedir amb una petita barca a la llacuna i acabar la instal·lació. 

L’equip de professionals que integra ClimaDat és un equip multidisciplinari, format per doctors en física, química, biologia, enginyers, etc.  El muntatge del site del Delta de l’Ebre ha estat un treball laboriós on s’han cuidat tots els detalls. Alguns dels aparells que es fan servir, s’han hagut de modificar i adaptar per a poder cobrir les necessitats del projecte.  Altres aparells  es troben en fase d’experimentació, de manera que serviran per testar la pressió de treball en condicions climàtiques extremes, servint aquesta experiència després per la resta de la comunitat científica.

Aquest és el primer dels 8 sites que formen el projecte, així que encara queda molta feina per endavant.

24 may. 2012

El Delta de l'Ebre, el primer site de ClimaDat


El Delta del Ebre es convertirà en una estació d’observació del clima, del canvi climàtic i del seu impacte, passant a formar part dels vuit punts claus escollits per la Xarxa de Mostreig ClimaDat.

L’altra cara del Delta 

El Parc Natural del Delta de l’Ebre és un paisatge on es produeixen interaccions i intercanvis de vida contínuament. Els que el coneixem sabem el que veiem, una mena d’oasis on els animals -principalment les aus- la vegetació i les aigües conviuen. El projecte ClimaDat estudia precisament aquelles interaccions que tenen lloc però que difícilment veuen els nostres ulls, l’altra cara del Delta.

El Delta és un agroecosistema, és a dir, un medi natural que conviu i depèn de l’activitat agrícola de l’home. Dels 320 km² que ocupa el Delta, un 20% són espais naturals, mentre que un 75% és superfície cultivable. Concretament els camps d’arròs abasten unes 20.000 hectàrees. D’aquesta manera, el metabolisme natural de l’ecosistema té una gran influència antròpica i per tant, és sensible als canvis i a les variacions del sector agrícola. L’arrossar forma part substancial del paisatge deltaic i constitueix per sí mateix una zona humida d’importància capital que comporta tant una producció alimentària enorme per a les espècies salvatges, com la existència d’una vegetació característica. Són multitud les espècies animals que s’aprofiten de l’arrossar en alguna època del seu cicle, però els camps d’arròs no només intervenen com a font d’aliment, sinó també tenen bastant a dir en el procés d’intercanvi dels gasos d’efecte hivernacle amb l’atmosfera, ja que aquests formen part dels cicles biològics dels éssers vius que conviuen al Delta de l’Ebre.

L’atmosfera conté diversos gasos que retenen la calor que reflecteix la Terra. El diòxid de carboni (CO2), el metà, l'òxid nitrós, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de forma natural a l'atmosfera. Tots són gasos d’efecte hivernacle naturals i són els responsables de la vida a la Terra que coneixem. Ara bé, les activitats humanes han fet i fan que augmenti la quantitat de gasos d’efecte hivernacle a l'atmosfera, perdent així l’equilibri i accelerant un escalfament global del planeta. Aquests gasos intervenen directament en el metabolisme de l’ecosistema en conjunt i per això és important estudiar-los i així saber en quin estat de salut es troba cada zona, quins canvis presenta i a què es deuen aquestes diferències segons la regió del Delta
Els agricultors del Delta tradicionalment cremaven les restes de la planta de l’arròs després de la collita, però la crema allibera diòxid de carboni a l’atmosfera, contribuint a l’escalfament global. Per tal d’evitar aquestes emissions, en l’actualitat s’enterra entre fang i palla. El problema d’aquesta modificació és que aquestes restes es descomponen en un ambient pantanós que pot quedar sense oxigen i, com a conseqüència, es pot despendre metà. En aquest moment s’està estudiant quin mètode és més ecosostenible i per tant menys perjudicial per l’escalfament global, ja que el metà és un gas amb un major efecte hivernacle que el diòxid de carboni. 

Un altre aspecte important en l’estudi del clima al Delta és tenir en compte una característica pròpia de la regió: el vent i, més concretament, la distribució del patró de pluges i brises en relació amb la geografia costera. Cada superfície, segons el seu color i el tipus de vegetació, absorbeix una determinada quantitat d’energia solar i deixa anar la resta a l’atmosfera. Això fa que l’aire s’escalfi més o menys depenent del tipus de superfícies, i que l’aire més calent pugi més amunt degut a la seva menor densitat. Al final, aquest procés es tradueix en la creació de turbulències en l’aire. En aquest sentit, és interessant estudiar com afecten les diferents superfícies deltaiques als camins que segueixen els vents, i com aquesta relació pot veure’s influïda de diversa manera en funció del grau d’inundació dels cultius d’arròs, que com ja hem dit també afecta a l’emissió de gasos. És un sistema global que es retroalimenta, els processos s’influencien mútuament.



El Delta és un espai on tot va de la mà: una llacuna neix quan hi ha pluja, una duna quan el vent la forma, un saladar quan l’aigua amaina i el riu acaba quan el mar comença. És com una gran màquina on tot funciona a la vegada, un instrument on totes les peces són necessàries perquè la melodia soni equilibrada entre la diversitat física i biològica del paisatge. En aquesta lluita per la conservació, ClimaDat es centrarà en investigar per un costat, el vincle entre els gasos d’efecte hivernacle (com el metà i el CO2) amb la influència natural o antròpica dels ecosistemes, i per un altre, la procedència i la distribució dels vents. A més, es mesuraran variables d’humitat i salinitat al terra, i es realitzaran campanyes estacionals específiques segons les necessitats científiques del projecte per a conèixer amb precisió la distribució i el balanç de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de cultiu de l’arròs.