24 may. 2012

El Delta de l'Ebre, el primer site de ClimaDat


El Delta del Ebre es convertirà en una estació d’observació del clima, del canvi climàtic i del seu impacte, passant a formar part dels vuit punts claus escollits per la Xarxa de Mostreig ClimaDat.

L’altra cara del Delta 

El Parc Natural del Delta de l’Ebre és un paisatge on es produeixen interaccions i intercanvis de vida contínuament. Els que el coneixem sabem el que veiem, una mena d’oasis on els animals -principalment les aus- la vegetació i les aigües conviuen. El projecte ClimaDat estudia precisament aquelles interaccions que tenen lloc però que difícilment veuen els nostres ulls, l’altra cara del Delta.

El Delta és un agroecosistema, és a dir, un medi natural que conviu i depèn de l’activitat agrícola de l’home. Dels 320 km² que ocupa el Delta, un 20% són espais naturals, mentre que un 75% és superfície cultivable. Concretament els camps d’arròs abasten unes 20.000 hectàrees. D’aquesta manera, el metabolisme natural de l’ecosistema té una gran influència antròpica i per tant, és sensible als canvis i a les variacions del sector agrícola. L’arrossar forma part substancial del paisatge deltaic i constitueix per sí mateix una zona humida d’importància capital que comporta tant una producció alimentària enorme per a les espècies salvatges, com la existència d’una vegetació característica. Són multitud les espècies animals que s’aprofiten de l’arrossar en alguna època del seu cicle, però els camps d’arròs no només intervenen com a font d’aliment, sinó també tenen bastant a dir en el procés d’intercanvi dels gasos d’efecte hivernacle amb l’atmosfera, ja que aquests formen part dels cicles biològics dels éssers vius que conviuen al Delta de l’Ebre.

L’atmosfera conté diversos gasos que retenen la calor que reflecteix la Terra. El diòxid de carboni (CO2), el metà, l'òxid nitrós, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de forma natural a l'atmosfera. Tots són gasos d’efecte hivernacle naturals i són els responsables de la vida a la Terra que coneixem. Ara bé, les activitats humanes han fet i fan que augmenti la quantitat de gasos d’efecte hivernacle a l'atmosfera, perdent així l’equilibri i accelerant un escalfament global del planeta. Aquests gasos intervenen directament en el metabolisme de l’ecosistema en conjunt i per això és important estudiar-los i així saber en quin estat de salut es troba cada zona, quins canvis presenta i a què es deuen aquestes diferències segons la regió del Delta
Els agricultors del Delta tradicionalment cremaven les restes de la planta de l’arròs després de la collita, però la crema allibera diòxid de carboni a l’atmosfera, contribuint a l’escalfament global. Per tal d’evitar aquestes emissions, en l’actualitat s’enterra entre fang i palla. El problema d’aquesta modificació és que aquestes restes es descomponen en un ambient pantanós que pot quedar sense oxigen i, com a conseqüència, es pot despendre metà. En aquest moment s’està estudiant quin mètode és més ecosostenible i per tant menys perjudicial per l’escalfament global, ja que el metà és un gas amb un major efecte hivernacle que el diòxid de carboni. 

Un altre aspecte important en l’estudi del clima al Delta és tenir en compte una característica pròpia de la regió: el vent i, més concretament, la distribució del patró de pluges i brises en relació amb la geografia costera. Cada superfície, segons el seu color i el tipus de vegetació, absorbeix una determinada quantitat d’energia solar i deixa anar la resta a l’atmosfera. Això fa que l’aire s’escalfi més o menys depenent del tipus de superfícies, i que l’aire més calent pugi més amunt degut a la seva menor densitat. Al final, aquest procés es tradueix en la creació de turbulències en l’aire. En aquest sentit, és interessant estudiar com afecten les diferents superfícies deltaiques als camins que segueixen els vents, i com aquesta relació pot veure’s influïda de diversa manera en funció del grau d’inundació dels cultius d’arròs, que com ja hem dit també afecta a l’emissió de gasos. És un sistema global que es retroalimenta, els processos s’influencien mútuament.



El Delta és un espai on tot va de la mà: una llacuna neix quan hi ha pluja, una duna quan el vent la forma, un saladar quan l’aigua amaina i el riu acaba quan el mar comença. És com una gran màquina on tot funciona a la vegada, un instrument on totes les peces són necessàries perquè la melodia soni equilibrada entre la diversitat física i biològica del paisatge. En aquesta lluita per la conservació, ClimaDat es centrarà en investigar per un costat, el vincle entre els gasos d’efecte hivernacle (com el metà i el CO2) amb la influència natural o antròpica dels ecosistemes, i per un altre, la procedència i la distribució dels vents. A més, es mesuraran variables d’humitat i salinitat al terra, i es realitzaran campanyes estacionals específiques segons les necessitats científiques del projecte per a conèixer amb precisió la distribució i el balanç de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de cultiu de l’arròs.

No hay comentarios :

Publicar un comentario